autocaravana glp girona

Convertir una autocaravana en GLP

Una tendència molt actual entre els propietaris d’autocaravanes és convertir-les en GLP, el principal avantatge d’això és que aquest combustible és menys costosos que la gasolina, el dièsel i el gas (propà o butà), i malgrat de ser un combustible fòssil és menys contaminant

El gas liquat del petroli conegut per les seves sigles GLP té un comportament similar al de la gasolina a l’interior d’un motor de combustió, ja que el combustible és injectat als cilindres en lloc de ser comprimit, per la qual cosa es pot adaptar fàcilment a motors de gasolina i gas natural. No obstant això, no és possible fer-ho en motors dièsel.

Per a convertir una autocaravana en GLP es pot canviar els cilindres de gas (propà o butà) per cilindres per a GLP, fins i tot si es desitja es pot canviar un sol cilindre, per a això és necessari instal·lar sistema regulador Duocontrol que compta amb una sortida per a bombones de gas i una altra per a GLP.

També és possible instal·lar un tanc de GLP en l’autocaravana, aquests tancs són d’alumini i tenen una capacitat que oscil·la entre els 60 i els 100 litres, generalment es col·loquen sota el xassís en la part posterior del vehicle. L’avantatge del tanc és que brinda major autonomia i no es necessita canviar d’ampolla, a més compta amb un indicador de nivell que permet un major control del subministrament.

Després de determinar el sistema d’emmagatzematge de GLP, el següent és ajustar el sistema de subministrament de combustible, en la major part d’Europa el subministrament de GLP es realitza a través d’un port extern estàndard que permet una recàrrega similar a la de qualsevol combustible, és a dir pot omplir-se en gasolineres.

Actualment existeixen cinc tipus de ports externs, l’avantatge és que el port extern compta amb ells, només cal girar el fil extern i seleccionar l’adequat.

Una vegada s’hagi acabat amb el procés de convertir una autocaravana en GLP, és necessari realitzar les proves pertinents per a garantir que el vehicle compleix amb la norma UNE-EN 1949, que defineixi els requisits d’estanquitat i resistència del nou sistema. Després de cobrir aquest requisit es comptarà amb un certificat d’instal·lació.